Un altre punt
interessant lligat a l'entrada anterior ens remet als antics models de pensament francesos versus alemanys
i tot un debat filosòfic i historiogràfic lligat al conflicte epistemològic de
civilització versus cultura. Civilització com a model que es copia, que serveix
de referent, mal·leable i amb capacitat d’adaptació (l’antiga civilització
grecollatina) i cultura com a habitus, essència i font comuna d’un poble o
col·lectiu: font integradora de la nació, identitaria envers l’altre. La civilització hel·lenística s'apropia d'elements orientals en temps de Alexandre.
Però no hem d’oblidar la força desigual de certs processos recolzats per industries culturals i models expansius de consum cultural.
Defugir essències, immobilisme, models de reproducció d’ordres socials, exigir ètica en l’execució de les polítiques culturals, apropar les accions als seus receptors potenciant, l’ús en front del consum, i afavorint l’ interacció individual dotant-la dels mitjans necessaris per poder facilitar l’ entesa, remoure i facilitar la consciencia critica. I aquesta tasca establerts en la societat de l’entreteniment i el consum líquid es molt complexa i àrdua, o potser utòpica.
Pero: exploració, participació, inclusió, sostenibilitat, pluralitat i constant transformació, valor social i educació cultural, aquestes son demandes que ja son al carrer i s’han construït amb un model assembleari[1].
La por es l’absorció per part de la societat política d’aquest moviment, la absorció que no la seva integració respectant la seva independència. Fet que a la nostra historia contemporània es recurrent. Només hem d’observar tots el moviments contraculturals integrats al sistema en el decurs dels últims 65 anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario